La filla del marxant (Sense data)
Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta.
La flor de la immortalitat (ca. 1906)
Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta. Figura entre les que va cantar Maria Esteva a en el Centre de Catòlics de Palafrugell, en un concert que va tenir lloc el 9 de desembre de 1906 per celebrar la festa de la Immaculada i «protestar contra el proyecto de ley de Asociaciones y real orden sobre el matrimonio civil». Van intervenir-hi diversos intèrprets, cosa que impossibilita saber qui va ser el pianista acompanyant.
La gallarda (Sense data)
Josep Grahit en la seva biografia de Garreta, el 1952, l’esmentava com a «sarsuela catalana», amb text del dramaturg i sastre guixolenc Pere Colomer i Fors. El compositor va col·laborar amb Colomer en diverses ocasions, com en l’obra teatral Llevor de gram (1902). Grahit va elaborar el seu llistat de composicions a partir del material que va trobar a casa d’Isabel Pagès, vídua Garreta. Amb tot, d’aquesta obra no se’n tenia cap altra informació, ni es té notícia de la seva representació. De fet, no se’n tenia constància fins l’any 2014 que, en el curs dels treballs d’aquesta catalogació, ha estat localitzada dins l’amplíssim fons de l’Orquestra Pau Casals. El manuscrit no està datat ni porta el nom de l’autor, però hi ha diversos factors que avalen que es tracta del manuscrit de Garreta que Grahit havia conegut: la cal·ligrafia, el tipus d’escriptura melòdica i harmònica, les indicacions de tempo i dinàmica escrites en català amb el mateix estil que en altres obres de Garreta, i la utilització de paper amb marca d’aigües «José Vilaseca», com en infinitat de manuscrits de l’autor. Es tracta d’una partitura general escrita en un quadern de fulls verticals de 24 pentagrames, format per quatre fascicles cosits entre ells. Més que una autèntica sarsuela, l’obra agrupa diversos números de música incidental per a una representació, tal com era habitual en el teatre líric en català a la primera dècada de segle XX. Els noms de personatges que es poden conèixer a través de les acotacions del manuscrit són: Falet, Lari, Mariona, Mingo, Guaita, Remei, Reparada, Cor de mariners, Dones i mainada.
L' hereu Riera (Sense data)
Cançó molt breu sobre la melodia i el text tradicionals del mateix nom.
L' home a la dona (Sense data)
El manuscrit d’aquesta cançó porta la inscripció «Callao» en referència a la contralt i pianista Concepció Callao, que per tant la devia incorporar al seu repertori. Tot i això, no se’n coneix cap interpretació d'aquesta cantant.
