Fons Notaria de Sant Feliu de Guíxols
Tipus de documentació.- Textual.
Volum.- 0,35 m.l. (15 unitats documentals textuals).
La notaria de Sant Feliu de Guíxols era propietat de l’abat del monestir guixolenc, el qual en tenia establert emfitèuticament el domini útil a tercers. Es tractava sovint de notaris que, a banda d’haver rebut la transmissió del negoci, el regentaven directament, intervenint com a fedataris públics en nom de l’abat. Això féu que en el transcurs dels segles es configuressin autèntiques nissagues de notaris que s’ocupaven personalment de la notaria guixolenca i que la transmetien als seus hereus, sovint també notaris. Entre aquestes famílies notarials destaquen els Espanyol (segle XIV), els Gallart (segle XV), els Llendrich i Capmany (segle XVI) i els Axada (segle XVII).
L’any 1704 els descendents dels Axada veneren la notaria, entre d’altres propietats, a la universitat de Sant Feliu. Al seu torn, el 1715 la corporació municipal vené el domini útil de la notaria a l’abat, que així en recuperava la plena propietat. A partir d’aquell moment, el monestir passà a contractar directament els notaris. Amb l’exclaustració definitiva del monestir de Sant Feliu i la desamortització dels seus béns el 1835, els notaris continuaren rebent les actes com a fedataris de l’autoritat reial.
La promulgació l’any 1862 de la Llei orgànica del notariat suposà l’establiment d’una normativa general de regulació i modernització de la secular pràctica notarial. Fruit de la nova legislació, el 1866 es creà el districte notarial de la Bisbal d’Empordà que integrava dotze notaries, dues de les quals eren a Sant Feliu de Guíxols.
