Fons Fàbrica de Gas Costa Brava SA

Data.- 1902 - 1989, 2002.
Tipus de documentació.- Textual i gràfica (plànols).
Volum.- 1,3 m.l. (151 unitats documentals textuals) i 21 plànols i 3 plafons de gran format. 
Observacions.- Conté el subfons Palahí y Compañía, S.L. (1902 – 1956).

Empresa dedicada al subministrament de gas per a enllumenat públic i servei particular. L’any 1908 es constituí a Sant Feliu de Guíxols la societat Palahí y Cía. En foren membres fundadors: Josep Palahí Auter (lampista d’ofici i que com a soci industrial de l’empresa n’assumiria la direcció tècnica i administrativa); els comerciants i empresaris Joan Casas Arxer i Agustí Casas Vinyas, pare i fill, (essent-ne aquest darrer el soci capitalista i amb dret a compartir amb Palahí l’administració de la companyia); i, en darrer lloc, Aurora Pagès Ribas, vídua de Sant Feliu de Guíxols. L’empresa volia cobrir el deficient servei de subministrament de gas que fins aleshores venia prestant als seus abonats la companyia de gas Viuda de C. Ferrer.

La nova societat va construir la seva fàbrica a la confluència entre les carreteres nova i vella de Palamós, al mateix temps que aconseguia el traspàs de les instal·lacions i dels abonats de la ja esmentada Viuda de C. Ferrer, davant la impossibilitat d’aquella vella empresa de modernitzar i donar continuïtat familiar al negoci. A banda del gas, l’empresa Palahí y Cía s’ocupà també al llarg de la seva existència de l’explotació del brollador d’aigua carbònica de Salenys.

El naixement de la companyia Palahí y Cía –que des de 1930 passarà a anomenar-se Palahí y Compañía S.L.– coincidirà amb la decisió de l’Ajuntament de Sant Feliu d’optar per un sistema d’enllumenat públic de caràcter mixt, a gas i electricitat. Aquest fet provocà un enfrontament obert, per raons òbvies de competència de mercat, entre la nova companyia de gas –a qui s’adjudicava pràcticament la meitat de la il·luminació del municipi– i l’existent Compañía de Electricidad de San Feliu de Guíxols S.A, la qual cosa donà lloc a diversos plets en el transcurs dels anys. Les disputes aniran en augment després que la crisi econòmica derivada de la Primera Guerra Mundial condueixi a la societat Palahí y Compañía a apostar progressivament per oferir als seus abonats un servei mixt de gas i d’electricitat. Per altra banda, les lleis proteccionistes de la indústria espanyola dictades pel govern de l’Estat durant el primer terç del segle XX obligaran la companyia a abastir-se, com a combustible per a la producció de gas, de carbó asturià en comptes de carbó britànic. I, a partir de la dècada de 1940, en el marc de la postguerra, la societat haurà de recórrer a la utilització de llenya en comptes de carbó a l’hora de produir el gas, la qual cosa farà que la qualitat d’aquest disminueixi notablement.

Josep Palahí Auter morí l’any 1941, després d’una vida dedicada al servei de l’empresa que havia creat i dirigit i que només s’havia vist obligat a abandonar els anys de la Guerra Civil, quan la fàbrica fou col·lectivitzada. L’any 1941 fou també el de la mort d’un altre dels membres fundadors, Agustí Casas Vinyas. Amb la desaparició dels dos impulsors de l’empresa, la companyia seguiria funcionant en mans dels seus hereus. L’any 1950, per exemple, encara n’eren accionistes la vídua Palahí i la família Casas.

L’any 1956, l’empresa de gas serà adquirida per la Compañía Villafranquesa de Gas, amb seu a Vilafranca del Penedès, de tal manera que a partir d’aquella data el servei de subministrament l’assumirà una nova societat anomenada Fábrica de Gas Costa Brava S.A., en la qual ja no hi tenen participació els desdendents de la Palahí y Compañía. La nova empresa s’havia constituït davant de notari, a Barcelona, el 5 de juliol d’aquell any, i el dia 9 prengué possessió de la fàbrica Palahí en presència dels Srs Casas com a representants dels antics propietaris. El director de la fàbrica de Vilafranca del Penedès assumirà simultàniament la direcció de la fàbrica guixolenca, de la qual en serà apoderat el Sr. Riera, antic empleat administratiu que n’assumirà la gerència, comptabilitat i administració.

Desconeixem les causes del canvi d’empresa en el servei de subministrament de gas i de la més que probable dissolució de la Palahí y Compañía. És possible que els titulars de la fàbrica Palahí no poguessin fer front als costos de manteniment i modernització de l’empresa i per això decidissin traspassar-la a una nova societat. Segons s’esmenta al primer full del llibre d’actes del consell d’administració de la nova Fábrica de Gas Costa Brava S.A., els nous dirigents “conocedores del estado de abandono en que se encuentran aquellas instalaciones, convienen en la necesidad urgente de ir a una mejora del servicio de gas a la población, única forma que permitirá ir recuperando los abonados perdidos en los últimos meses y aumentar el consumo de los actuales, descontentos totalmente del gas que se les viene suministrando”. En el transcurs del temps, la nova societat canviarà d’ubicació i es traslladarà a la zona de Vilartagues. El sistema de producció del gas també canviarà: l’empresa deixarà de fabricar-lo directament i el rebrà de l’exterior en estat liquat, de manera que s’haurà d’ocupar només de donar-li un tractament específic abans de poder servir-lo als seus abonats. Finalment, l’arribada de l’anomenat gas natural substituirà progressivament el sistema del gas liquat i provocarà que l’empresa acabi tancant les seves portes. No tenim constància de l’any exacte de tancament de la Fàbrica de Gas Costa Brava, que hagué de ser amb posterioritat a l’any 1989.