Fons Companyia d'Aigües Potables de Sant Feliu de Guíxols (Oliveras Hermanos)
Data.- 1868 / 1965 (predomina 1868 – 1922).
Tipus de documentació.- Textual i fotogràfica.
Volum.- 0,65 m.l. (345 unitats documentals textuals que contenen diversos plànols, i 5 positius fotogràfics: reg. 10335 i 10336).
Observacions.- La major part del fons conservat a l’Arxiu és produït per la companyia d’aigües Oliveras Hermanos, predecessora en el servei de proveïment d’aigua potable i una de les dues societats fundadores de la Companyia d’Aigües Potables de Sant Feliu.
Empresa dedicada al subministrament d’aigua potable per a consum privat al municipi de Sant Feliu de Guíxols. El seu origen és resultat de la fusió l’any 1922 de dues societats amb concessió municipal per al proveïment d’aigua potable a la població i que fins aleshores havien estat rivals: la companyia d’aigües d’Oliveras Hermanos, i la companyia de Vda. de P. Coll y Rigau.
Les primeres societats dedicades a la venda i explotació d’aigües privades es van començar a formalitzar a Sant Feliu l’any 1854. Es tractava d’entitats que tenien com a objectiu el proveïment d’aigua potable entre els seus associats. Així, per exemple, l’11 de setembre de 1868 es constituí la societat Cubias y Compañía, encarregada de l’explotació de la Mina La Paz situada a la llera del Ridaura, dins el terme de Santa Cristina d’Aro, i per això coneguda popularment com a mina del Ridaura.
L’any 1872 els germans Salvador i Josep Oliveras Borrell, juntament amb Jaume Cudoñet, van aconseguir que els socis de la Mina la Paz els donessin permís per explotar per compte propi el sobrant d’aigua que no utilitzaven els associats. D’aquesta manera naixia, després d’obtenir la corresponent autorització municipal, la companyia d’aigües Oliveras Hermanos, amb la missió de proveir d’aigua potable la població guixolenca. Precisament el pare de Salvador i Josep Oliveras, Agustí Oliveras, era minaire d’aigües de professió i havia estat contractat per l’Ajuntament l’any 1845 per estudiar la possibilitat d’explotar la mina del Monticalvari, malgrat que aquell projecte no havia reeixit en comprovar-se la seva escassa viabilitat.
A la mort de Salvador Oliveras, la societat d’aigües creada el 1872 seria dirigida per la seva vídua Maria Janer Estafanell. El matrimoni havia tingut dos fills, Moisès i Josep Oliveras Janer, que l’any 1888 havien obert a la rambla Vidal un comerç de venda d’articles de ferreteria i drogueria conegut popularment com a El Niágara i que es mantingué en funcionament fins l’any 1988. Amb la mort de Maria Janer, Moisès i Josep Oliveras Janer assumirien la part proporcional en la direcció de l’empresa d’aigües.
A partir de principis del segle XX, sota la direcció ja de Maria Janer Estafanell Vda. Oliveras, l’empresa dels Oliveras Hermanos va topar amb un seriós competidor en el servei d’abastament de l’aigua a Sant Feliu com a conseqüència, en part, del servei insuficient que proporcionava la mateixa empresa. L’any 1905, l’enginyer industrial de Barcelona Emilio Gimeno havia obtingut concessió de l’Ajuntament guixolenc per a un nou servei d’aigües, en paral·lel al què ja venia explotant Oliveras Hermanos. L’any 1907, Gimeno va traspassar la totalitat del negoci a l’empresari Pere Coll Rigau, que s’havia instal·lat a Torroella de Montgrí després de fer fortuna a Amèrica. S’ocuparia de la gestió del negoci de Pere Coll l’industrial surotaper guixolenc Joan Sanjaume Maymí, en qualitat d’apoderat de l’empresa.
Durant gairebé dues dècades, la companyia dels germans Oliveras i la de Pere Coll es veuran immerses en una dura batalla legal pel control del monopoli del servei d’aigües, durant la qual no mancaran plets, denúncies i desqualificacions entre les dues parts. La solució a tals despropòsits vingué donada a partir del moment que ambdues entitats entengueren que era més avantatjós fusionar-se en una sola empresa que mantenir les disputes. Així, el 23 de juiol de 1922 es constituirà a la Bisbal la societat Aguas Potables de San Feliu de Guíxols S.A., participada en un 60% per l’empresa Vda. de P Coll y Rigau que dirigia Pere Coll Llach –fill de Pere Coll Rigau, que havia mort l’any 1918– i en el 40% restant per la família Oliveras. L’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, la companyia Aguas Potables fou col·lectivitzada i les mines privades es van municipalitzar. A partir del 9 d’agost d’aquell any, s’ocuparà de l’administració de l’empresa un Comitè de Control Obrer. Un cop finalitzat el conflicte bèl·lic, però, la companyia tornaria a mans dels seus fundadors i seria dirigida de nou per Pere Coll Llach, que l’any 1942 adquiriria la totalitat de les accions de l’empresa i n’assumiria el càrrec de president fins a la seva mort, ocorreguda el 1972.
